Insomni

Bona nit a tothom!

Segona entrada... I avui sense haver begut... Quan vegi el resultat decidiré en quin estat se'm dona millor el tema d'escriure...


Aprofitarem l'insomni per escriure... per la gent amb sort que cauen adormits als segons de tocar el coixí amb el cap, l'insomni vindria a ser una veueta molt familiar, similar a la d'un mateix, que no para de fer preguntes, amb o sense sentit, i el seu objectiu no és més que fer-te donar respostes a aquestes preguntes.
El dolent del tema és que mai està content amb les respostes donades... Les va repetint fins que se'n cansa, però no abandona, simplement canvia de tema (a un de més trascendental si és possible...) i segueix preguntant...



Doncs avui el meu interrogador està especialment actiu, i jo especialment cansat... Suposo que en part l'esgotament l'ajuda... tot i que ara mateix, dormir amb mi mateix, o intentar-ho si més no, és millor que dormir sol.


Per això aquesta entrada no és una crítica ni una queixa total de l'insomni... en realitat no volia parlar d'insomni... però ja em coneixeu, una cosa porta a l'altra, i mai acabo parlant del que volia parlar... parlo de tot excepte del que tenia previst (vist així segons com heu d'acabar fins el gorro...).


Suposo que si ara me'l treguessin de cop tampoc dormiria gaire més... com a mínim els primers dies, vulguis o no l'has de trobar a faltar... Algú que es preocupa per tu, pregunta com estàs, insisteix en que li expliquis perquè no et sents bé... Ben mirat, és com un amic que no vol que te'n vagis a dormir amb tots els maldecaps a dins...

En resum i per matar-ho ja... sino la gent no es llegeix tanta parrafada... tenir insomni és bo, i ara que no tinc a ningú al costat quan entro al llit, sempre va bé tenir a algú que es preocupa per tu! Val, et roba hores de son, però te les paga amb hores d'autoconeixement... ara mateix el canvi em compensa.