Hola i primer de tot, gràcies!

Quina podia ser la millor manera d'estrenar un blog que portava creat des de fa més d'un any, i perquè no dir-ho, abandonat des de fa més d'un any?

Doncs avui he trobat la resposta! La millor manera es fer-ho en un estat etílic considerable però que et permeti escriure amb un mínim de coherència... (Bé el tema de la coherència és discutible, però això ja no es culpa de l'alcohol sinó que és una cosa innata i inherent a la meva persona).

Parlant (o escrivint) seriosament, el millor moment per estrenar-lo és aquell moment en que el record de tot el dia t'omple de felicitat i trucaries als culpables d'aquesta felicitat per dir simplement, Soc feliç!! Però no ho fas perquè són les 3 i mitja de la matinada i no tens ganes de tocar la moral a ningú (que jo tingui insomni no és algo que ells hagin de pagar).


Realment, avui, des de fora, podria semblar-me un dia com els altres, sobretot com els de les dues últimes setmanes (els quals no podríem valorar gaire positivament), però en realitat, ha estat un dia que segurament ha marcat un punt d'inflecció, i és que com molt bé m'han dit, quan un puja molt amunt i molt ràpid, la caiguda (en cas de produïr-se) és estrepitosa, però també cal veure que quan un cau a baix de tot, l'única cosa que pot fer és tornar a pujar... per sort o per desgràcia, ara només tinc una opció, aixecar-me, tirar endavant i lluitar.
La gràcia de tot plegat és que avui (i ahir vaja) m'han fet adonar que en aquestes escales que s'han de pujar, sempre hi ha algú (a vegades amagat, però hi és) que des de l'esglaó següent t'agafa la mà i t'estira amb força perquè segueixis avançant.


Han fet falta simplement les persones adequades i 25 hores... En un dia i una hora...

Entrada extranya per qui no sàpiga de que va la història, però necessària pels qui s'han menjat el culebrón de dalt a baix, del dret i del revés. Moltes gràcies a tots


No crec que tot el blog agafi aquesta tònica ni molt menys, però avui tocava dir en veu alta i clara: moltes gràcies als que heu aconseguit que torni a ser jo tal i com era abans.