tag:blogger.com,1999:blog-78079628117388126312024-02-07T11:24:49.089+01:00♣ ♦...Pensant en màgia...♠ ♥Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-7807962811738812631.post-20590987282060806682010-06-29T11:53:00.002+02:002010-06-29T12:09:02.401+02:00Jaime Gil de Biedma - Contra Jaime Gil de Biedma<p style="text-align: left;" class="ContTitulo">Bones gent!!</p><p style="text-align: left;" class="ContTitulo">Avui us penjo un poema de Jaime Gil de Biedma.</p><p style="text-align: left;" class="ContTitulo">És un dels meus preferits per no dir el que més m'agrada, espero que us agradi també!!<b><br /></b></p><p style="text-align: left;" class="ContTitulo"><b><br /></b></p><p style="text-align: left;" class="ContTitulo"><b>Jaime Gil de Biedma - Contra Jaime Gil de Biedma</b></p><div style="text-align: left;"><br /><br /></div><table style="margin: 0pt auto 0pt 0px; text-align: left;" border="0"> <tbody><tr> <td> <p class="ContTextod" align="left">De qué sirve, quisiera saber, cambiar de piso,<br />dejar atrás un sótano más negro<br />que mi reputación –y ya es decir-,<br />poner visillos blancos<br />y tomar criada,<br />renunciar a la vida de bohemio,<br />si vienes luego tú, pelmazo,<br />embarazoso huésped, memo vestido con mis trajes,<br />zángano de colmena, inútil, cacaseno,<br />con tus manos lavadas,<br />a comer en mi plato y a ensuciar la casa?<br />Te acompañan las barras de los bares<br />últimos de la noche, los chulos, las floristas,<br />las calles muertas de la madrugada<br />y los ascensores de luz amarilla<br />cuando llegas, borracho,<br />y te paras a verte en el espejo<br />la cara destruida,<br />con ojos todavía violentos<br />que no quieres cerrar. Y si te increpo,<br />te ríes, me recuerdas el pasado<br />y dices que envejezco.<br /><br />Podría recordarte que ya no tienes gracia.<br />Que tu estilo casual y que tu desenfado<br />resultan truculentos<br />cuando se tienen más de treinta años,<br />y que tu encantadora<br />sonrisa de muchacho soñoliento<br />-seguro de gustar- es un resto penoso,<br />un intento patético.<br />Mientras que tú me miras con tus ojos<br />de verdadero huérfano, y me lloras<br />y me prometes ya no hacerlo.<br /><br />Si no fueses tan puta!<br />Y si yo no supiese, hace ya tiempo,<br />que tú eres fuerte cuando yo soy débil<br />y que eres débil cuando me enfurezco...<br />De tus regresos guardo una impresión confusa<br />de pánico, de pena y descontento,<br />y la desesperanza<br />y la impaciencia y el resentimiento<br />de volver a sufrir, otra vez más,<br />la humillación imperdonable<br />de la excesiva intimidad.<br /><br />A duras penas te llevaré a la cama,<br />como quien va al infierno<br />para dormir contigo.<br />Muriendo a cada paso de impotencia,<br />tropezando con muebles<br />a tientas, cruzaremos el piso<br />torpemente abrazados, vacilando<br />de alcohol y de sollozos reprimidos.<br />Oh innoble servidumbre de amar seres hummanos,<br />y la más innoble<br />que es amarse a sí mismo!<br /></p> </td> </tr> </tbody></table><div style="text-align: left;"><br /><br /><div style="text-align: center;"> </div></div><p style="text-align: center;" class="ContTitulob"> <i>JAIME GIL DE BIEDMA</i></p><br />Si piqueu en aquest link, podreu sentir el poema recitat pel propi autor, us ho recomano!!<br /><a href="http://palabravirtual.com/index.php?ir=ver_voz1.php&wid=49&p=Jaime_Gil_de_Biedma&t=Contra_Jaime_Gil_de_Biedma&o=" target="_blank">Poema en audio: Contra Jaime Gil de Biedma</a>Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7807962811738812631.post-69269928736486429622010-06-24T22:48:00.005+02:002010-06-24T23:53:46.926+02:00Tsuka<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWiypBh_O9cwX1KZ627om8Ko7s7uXm9z5dYupe_JVQXHIey4eilo5rNQUSP2ePWUEmogIzievG4-e9ZTi8BQdFrCnudbPg8jGJGzbF7sHifQMCD6laT7ZDBsWzbw_5vBRu_9vvNi4N6H4/s1600/tsuka.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWiypBh_O9cwX1KZ627om8Ko7s7uXm9z5dYupe_JVQXHIey4eilo5rNQUSP2ePWUEmogIzievG4-e9ZTi8BQdFrCnudbPg8jGJGzbF7sHifQMCD6laT7ZDBsWzbw_5vBRu_9vvNi4N6H4/s320/tsuka.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486445020789505650" border="0" /></a>Bones gent!<br /><br />Avui us presento la Tsuka! Una fureta de dos mesets i mig!!<br /><br />Sense previ avís i com a regal d'aniversari amb una mica de retard, dimarts els meus pares em van trucar reclamant la meva presència inmediatament...<br />En arribar a casa ja us podeu imaginar la meva cara al veure aquesta monada entre les mans del meu pare...<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0PQ7vRv6BMyZXClx9btm7VXvAxHICcoPFPV-ansoKGL98A-WvEAf4C5dqYhRp1s0uEj_LSUb_Ls5ZZHVutG0wVeinfZnHPgoI64ZHFNfgDTTfh4G5vpVe_OWOfXFl-qCXwTH50yc50qU/s1600/tsuka2.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0PQ7vRv6BMyZXClx9btm7VXvAxHICcoPFPV-ansoKGL98A-WvEAf4C5dqYhRp1s0uEj_LSUb_Ls5ZZHVutG0wVeinfZnHPgoI64ZHFNfgDTTfh4G5vpVe_OWOfXFl-qCXwTH50yc50qU/s320/tsuka2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486446768505122130" border="0" /></a><br /><br />Per fi he aconseguit que no em mossegui gaire... Tot i que dels dos primers dies ja tinc les mans marcades...<br /><br />És una preciositat, amb unes ganes de jugar increibles, la putada es que la seva manera de jugar és mossegant, però ja s'està acostumant a fer-ho una mica més fluix!<br /><br />Es diu Tsuka, que és el nom de l'empunyadura de les katanes japoneses, nom raro... si... però, i no n'és de raro l'amo de l'animal...<br />Té aquest nom perque les "tsukes" tenen un tacte suau, agradable i forma allargada, però a l'hora són l'inici de quelcom tan bonic com agresiu... el que deiem... qui li hagi posat el nom massa fi no està...<br /><br /><br />Doncs res, feta la presentació oficial on-line, ja només queda esperar a poder treure-la al carrer un cop posades totes les vacunes, i la presentaré en persona!!<br /><br />A cuidar-se!Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7807962811738812631.post-91187277041156277902010-06-22T01:27:00.002+02:002010-06-22T01:43:55.140+02:00La ciudad nunca duermeBones gent!!<br /><br />Avui no estic inspirat, així que la feina d'escriure no la faré jo i us penjaré la lletra d'una cançoneta que m'agrada escoltar en els moments baixos...<br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">Violadores del verso - La ciudad nunca duerme</span><br /></div><br /><div style="text-align: center;">Si vuelvo a Si vuelvo a reconciliarme con el mundo<br />De nuevo<br />Esconderé mi arma, no mi alma<br />No me importa si hay vida en Marte o se Paris arde<br />Esta noche llegaremos tarde<br />La Ciudad nunca duerme<br />Todavía funcionan los semáforos, las esquinas y los bares<br />No busco pasaporte<br />Perdido en la ciudad sin brújula que me indique el norte<br />Las estrellas están desordenadas<br />Me deslizo por avenidas sin coordenadas<br />A este rincón de España<br />Donde estamos las pirañas<br />Donde no limpian las telas de araña<br />Y así otra noche de este fantasma<br />Entre fantasmas, más soplones de la pasma<br />Las calles me miran con disimulo yo<br />Así es como ando shhh<br />Sonrío de vez en cuando<br />Tormentas<br />En la ciudad mientras<br />Antes de las doce escapan cenicientas<br />A que mujer le falta un zapato de esta talla<br />A quien si no a mi me corresponde esta medalla<br />No es tan difícil saciar mis caprichos ni<br />Soportar mis manías<br />No nena<br />Yo me distingo<br />Supe entretenerme con un pingo<br />A mi no me aburrirá un domingo<br />Tantos tipos en la calle coinciden<br />Que haga público este crimen<br />Para que no me olviden<br />Que la ciudad nunca duerme<br />Por tener la obligación de aguantarme<br />Y el agujero donde meterme.<br /><br />Zaragoza ciudad Zaragoza ciudad<br />La ciudad nunca duerme y siempre hay<br />Un sitio donde estamos y un sitio donde estáis.<br />(X2)<br /><br />Ciudades no descansan siempre vigilan<br />Se fuman mi humo se comen mi mierda algo me quitan<br />Ojos que ven, corazones que sienten<br />Lugares subterráneos esconden a intérpretes<br />Ratas de local bajo techo planean<br />La forma de seguir sonando bien en tu cadena<br />De esquina a esquina, de cabina en cabina<br />Marquesina confirma, así son avenidas<br />Ya sean lunas llenas o cuartos menguantes<br />No alteran mi nervio<br />Fácilmente alterable<br />Noches todo lo que en el día<br />No luce, reluce ahora<br />Paredes dicen píntame tu nombre y hazme diosa<br />Tengo orden de momento de no morir en el intento<br />Eso es el ejercicio que ejerzo<br />Si no mi cuerpo será donado a la ciencia<br />Mi colección de discos en herencia y en el aire mi esencia<br />Secretos guardan edificios que jamás verán la luz<br />Polvos, atracos y una larga lista<br />Solo cenicero y copa me acompañan<br />En esta hazaña muerte acecha no descansan guadañas<br />En peores momentos, las mejores canciones<br />En peores guariches, los mejores cócteles<br />En peores locales, los mejores cortes<br />En peores conciertos no incluya a violadores<br />Son mil y una historias sobre aceras<br />Que sobreviven a lo largo del tiempo y ahí quedan<br />Marcas imborrables pasen los años que pasen<br />Y ocurrió en las calles<br />Ocurrió en las calles<br /><br />Zaragoza ciudad Zaragoza ciudad<br />La ciudad nunca duerme y siempre hay<br />Un sitio donde estamos y un sitio donde estáis.<br />(X2)<br /><br />La ciudad nunca duerme<br />Y las calles están llenas de borrachos gritando<br />Algunas tías se quedan mirando<br />Sentadas en la acera, bebiéndose unos litros calientes<br />Con pelo largo y pendientes<br />Yo voy con el Rumba, con el Lírico y el Hate<br />Y con más colegas de ley, the big kids son play<br />No importa litros o cubatas, marcas o matarratas<br />Acá las cataratas bajan baratas<br />No fue el azar lo que me trajo a este bar<br />Fue tragar sin parar, sin pagar, nada que celebrar<br />(Todo por olvidar)<br />Pero no se nos olvida vivir y brindar<br />Porque a decir verdad<br />Es fantástico vivir en este puto cementerio de sueños ciudad<br />Días largos suficientemente buenos<br />Pido días largos suficientemente buenos<br />Me meo fuera con los ojos cerrados<br />En los lavabos encontré dos abogados drogados<br />Mi demencia y mi conciencia<br />Yo ablando solo con los tres<br />Propuse hacer las paces, ya ves<br />Asumo mi alcoholismo<br />Soy feliz sin el pero con el me conozco más a mi mismo<br />Y me quiero nena<br />Vivo como si la muerte no existiera<br />Pero pierdo el equilibrio en otoño<br />Y en primavera<br />Salgo pa fuera y ya se ha hecho de día<br />Y los borrachos como yo piden al sol misericordia<br />El camión de la basura se ha olvidao de recogerme<br />El 32 no pasa y la ciudad nunca duerme<br />Agradecer un nuevo amanecer borracho<br />Con la impresión de estar en medio de ningún donde<br />Agradecer un nuevo amanecer borracho<br />Con la impresión de estar en medio de ningún donde<br /><br />Zaragoza ciudad Zaragoza ciudad<br />La ciudad nunca duerme y siempre hay<br />Un sitio donde estamos y un sitio donde estáis.<br />(X2)<br /><br /><div style="text-align: left;">Sense musica i tal queda raro, cantada millora... si algú la vol sentir és a l'Spotify (no se com posar el link a l'Spotify aquí).<br /><br />No és la cançó més feliç i positiva del mon, però per algun motiu em fa sentir millor en els moments difícils...<br /><br />Bona nit a tots i totes, i a veure si avui consegueixo dormir...<br /></div></div>Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7807962811738812631.post-91687913107214058182010-06-21T01:37:00.001+02:002010-06-21T01:40:59.123+02:00InsomniBona nit a tothom!<br /><br />Segona entrada... I avui sense haver begut... Quan vegi el resultat decidiré en quin estat se'm dona millor el tema d'escriure...<br /><br /><br />Aprofitarem l'insomni per escriure... per la gent amb sort que cauen adormits als segons de tocar el coixí amb el cap, l'insomni vindria a ser una veueta molt familiar, similar a la d'un mateix, que no para de fer preguntes, amb o sense sentit, i el seu objectiu no és més que fer-te donar respostes a aquestes preguntes.<br />El dolent del tema és que mai està content amb les respostes donades... Les va repetint fins que se'n cansa, però no abandona, simplement canvia de tema (a un de més trascendental si és possible...) i segueix preguntant...<br /><br /><br /><br />Doncs avui el meu interrogador està especialment actiu, i jo especialment cansat... Suposo que en part l'esgotament l'ajuda... tot i que ara mateix, dormir amb mi mateix, o intentar-ho si més no, és millor que dormir sol.<br /><br /><br />Per això aquesta entrada no és una crítica ni una queixa total de l'insomni... en realitat no volia parlar d'insomni... però ja em coneixeu, una cosa porta a l'altra, i mai acabo parlant del que volia parlar... parlo de tot excepte del que tenia previst (vist així segons com heu d'acabar fins el gorro...).<br /><br /><br />Suposo que si ara me'l treguessin de cop tampoc dormiria gaire més... com a mínim els primers dies, vulguis o no l'has de trobar a faltar... Algú que es preocupa per tu, pregunta com estàs, insisteix en que li expliquis perquè no et sents bé... Ben mirat, és com un amic que no vol que te'n vagis a dormir amb tots els maldecaps a dins...<br /><br />En resum i per matar-ho ja... sino la gent no es llegeix tanta parrafada... tenir insomni és bo, i ara que no tinc a ningú al costat quan entro al llit, sempre va bé tenir a algú que es preocupa per tu! Val, et roba hores de son, però te les paga amb hores d'autoconeixement... ara mateix el canvi em compensa.Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7807962811738812631.post-10092205469547874122010-06-18T02:47:00.000+02:002010-06-18T03:36:52.576+02:00Hola i primer de tot, gràcies!Quina podia ser la millor manera d'estrenar un blog que portava creat des de fa més d'un any, i perquè no dir-ho, abandonat des de fa més d'un any?<br /><br />Doncs avui he trobat la resposta! La millor manera es fer-ho en un estat etílic considerable però que et permeti escriure amb un mínim de coherència... (Bé el tema de la coherència és discutible, però això ja no es culpa de l'alcohol sinó que és una cosa innata i inherent a la meva persona).<br /><br />Parlant (o escrivint) seriosament, el millor moment per estrenar-lo és aquell moment en que el record de tot el dia t'omple de felicitat i trucaries als culpables d'aquesta felicitat per dir simplement, Soc feliç!! Però no ho fas perquè són les 3 i mitja de la matinada i no tens ganes de tocar la moral a ningú (que jo tingui insomni no és algo que ells hagin de pagar).<br /><br /><br />Realment, avui, des de fora, podria semblar-me un dia com els altres, sobretot com els de les dues últimes setmanes (els quals no podríem valorar gaire positivament), però en realitat, ha estat un dia que segurament ha marcat un punt d'inflecció, i és que com molt bé m'han dit, quan un puja molt amunt i molt ràpid, la caiguda (en cas de produïr-se) és estrepitosa, però també cal veure que quan un cau a baix de tot, l'única cosa que pot fer és tornar a pujar... per sort o per desgràcia, ara només tinc una opció, aixecar-me, tirar endavant i lluitar.<br />La gràcia de tot plegat és que avui (i ahir vaja) m'han fet adonar que en aquestes escales que s'han de pujar, sempre hi ha algú (a vegades amagat, però hi és) que des de l'esglaó següent t'agafa la mà i t'estira amb força perquè segueixis avançant.<br /><br /><br />Han fet falta simplement les persones adequades i 25 hores... En un dia i una hora...<br /><br />Entrada extranya per qui no sàpiga de que va la història, però necessària pels qui s'han menjat el culebrón de dalt a baix, del dret i del revés. Moltes gràcies a tots<br /><br /><br />No crec que tot el blog agafi aquesta tònica ni molt menys, però avui tocava dir en veu alta i clara: moltes gràcies als que heu aconseguit que torni a ser jo tal i com era abans.Castillohttp://www.blogger.com/profile/06505598647662511312noreply@blogger.com0